Molts magatzems de nines adultes dels EUA, Alemanya i Bèlgica en estoc, lliurament ràpid! Vinga!!!

Sexdoll a mida natural

Un lector de Florida, aparentment afectat per alguna experiència personal, escriu per queixar-se: “Si robo una mercaderia per valor d'un níquel, sóc un lladre i castigat; però si robo l'amor de la dona d'un altre, sóc lliure”. Aquesta és una idea errònia que predomina en la ment de moltes persones que l'amor, com la mercaderia, pot ser “robat”. Nombrosos estats, de fet, han promulgat lleis que permeten indemnitzar els danys per ¡°alienació dels afectes¡±. Però l'amor no és una mercaderia; la cosa real no es pot comprar, vendre, comerciar o robar. És un acte de voluntat, un gir de les emocions, un canvi en el clima de la personalitat. Quan un marit o dona és “robat” per una altra persona, aquest marit o dona ja estava madur per al robatori, ja estava predisposat. cap a un nou soci. El "bandit de l'amor" només s'emportava allò que s'esperava, allò que volia ser agafat. Tenim tendència a tractar les persones com a mercaderies. Fins i tot parlem dels nens “pertanyents” als seus pares. Però ningú "pertany" a ningú més. Cada persona pertany a ella mateixa i a Déu. Els nens es confien als seus pares, i si els pares no els tracten correctament, l'estat té el dret de retirar-los de la tutela dels seus pares. La majoria de nosaltres, quan era petit, vam tenir l'experiència d'algú que ens prengués una estimada. més atractiu i més atractiu. En aquell moment, potser ens havíem ressentit d'aquest intrús, però a mesura que ens vam fer grans, vam reconèixer que l'amor no havia estat mai nostra. No va ser l'intrus el que va provocar la ruptura, sinó la manca d'una relació real. A primera vista, molts matrimonis semblen trencar-se a causa d'un "tercer". Això, però, és una il·lusió psicològica. L'altra dona o l'altre home només serveix com a pretext per dissoldre un matrimoni que ja havia perdut la seva integritat essencial. Res és més fútil i més contraproduent que l'amargor de l'amor menyspreat, el sentiment venjatiu que algú altre s'ha "interposat entre". ” un mateix i un estimat. Això sempre és una distorsió de la realitat, perquè les persones no són captius o víctimes dels altres, són agents lliures, treballant els seus propis destins per bé o per mal. Però l'amant o la parella rebutjat no es pot permetre el luxe de creure que la seva estimada s'ha convertit lliurement. lluny d'ell¡ª i, per tant, atribueix propietats sinistres o màgiques al intrús. L'anomena hipnotitzador o lladre o trencador de cases. En la gran majoria dels casos, però, quan es trenca una casa, la ruptura ha començat molt abans que cap "tercer" aparegui en escena.